Una nit de pluja i de vent ha canviat l’aspecte i el color
de la terra i del mar. Ha canviat també l’olor.
La tardor és l’estació de les
bones olors.
En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiroses, una mica
humides, els camps i els arbres fan olor d’ametlles tendres i de fulla de menta
picant.
Ara, a les tardes, dóna gust d’anar pels camps.
Les vinyes
es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres
es nimben d’una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color
rogenc granulat.
Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de
rom.
(El quadern gris, Josep Pla , 9 de novembre de 1918 )
Assaig en directe a càrrec del repartiment de "Les Misérables". Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway...
A tot arreu tinc un amic que està sempre disposat a menjar un cent de cargols o un peix guisat o un conill de bosc, i amb aquests amics tan savis no hi ha manera de renyir.
El vi de les vinyes que donen al mar és bo i té un aspret que cueja i us mossega la llengua. I de vegades, per començar, mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa.
(El quadern gris, Josep Pla, 9 Novembre 1918.)
Et salvaré de tota malenconia. Perquè ets un ésser especial i jo cuidaré de tu.
22 de Febrer, vuitanta-quatre anys de la mort d'Antonio Machado.
La tomba del poeta, al cementiri de Colliure, està coberta de flors.
"Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusión!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazón."
Avui Dia Mundial del Teatre penso que he fet poc teatre.
Es parla molt del teatre de la vida, però el que enyoro és una vida de teatre. Aquella vida imaginada de la qual sovint escric...
Wallada Bint Al-Mustakfi va escriure fa mil anys:
"Cuando caiga la tarde, espera mi visita
pues veo que la noche es
quien mejor esconde los secretos;
siento un amor por ti,
que si los astros lo sintiesen
no brillaría el sol
ni la luna saldría y las estrellas
no emprenderían su viaje nocturno."
Les tardes a la tardor escric “Tardoral” i crec que és una paraula inventada, que no existeix.
Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis...
I jo una farola
sense llum.
Els que portem molts anys vivint en parella coneixem aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia.
Aquest personatge "Incógnito", apareix de manera recurrent a la meva vida.
Creu que ningú el coneix...però tothom sap qui és.
Em recordo molt d'aquell any 1973, Figueres estava plena de llum.
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava.
Valga'm deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga.
Els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas".
Tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal.
Ara quan m'aixeco surto a fora i respiro l'aire fresc del matí, em sento viu i...dono les gràcies.
Llegeixo al setmanari Empordà un article que parla de la pintora Olga Torras Romans ( Figueres 1952 ), allunyada de la vida pública i de l’activitat artística des del 1986.
Veient aquest seu autoretrat de 1973 em recordo molt d'aquell any que Figueres estava plena de llum.
D'aquell Nadal que hi eren tots i ningú faltava.
Valga'm Deu quin any! El triangle de Terrassa: Pensión Lola, Escola d'Enginyers i Bar Dorado no era el lloc més adequat per acabar una carrera que s'estava fent molt llarga.
Encara hi havia pena de mort, ETA assassinava Carrero Blanco i Kissinger feia i desfeia guerres arreu del món mentre rebia el Nobel de la Pau.
Aquell any els Rolling Stones tocaven "Angie" i Pink Floyd sorprenia amb "The Dark Side of the Moon". Al Charly, còctels Manhattan i Paco de Lucia..."Entre dos Aguas".
Potser el 1973 vaig veure per última vegada Olga Torras per Figueres. M'alegro de saber que està bé, va triar una nova vida i espero que hagi estat feliç.
Ara tot ha canviat força, però tinc el Pessebre a punt i el Tió ja s'escalfa. S'acosta la Nit de Nadal ...
"Mamma Mia!" és una pelicula de la Meryl Streep i en Pierce Brosnan. Un musical simpàtic per passar una bona estona amb la música de Abba.
Hi ha una cançó que trobo especial, potser de les millors que va compondre aquest grup suec, és "The winner takes it all".
"El guanyador s'ho emporta tot" parla de la separació d'una parella. Ell se n'ha anat amb una altra, ella recorda la història d'amor i il·lusió viscuda tots aquests anys.
De res ha servit construir una llar, jugar d'acord amb les regles; se sent malament i sense confiança. Pensa que ha perdut ... el guanyador s'ho emporta tot.
Els que portem molts anys vivint en parella coneixem una xic d'aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia. És hora de fer balanç, de sospesar.
Llavors et preguntes si ha valgut la pena; és quan tens la sensació que hi ha guanyadors i perdedors, que el guanyador ...s'ho emporta tot.
Estimada Sahra, demà farà 45 anys que ens vàrem casar, crec que sense guanyar m'ho he emportat tot.